Per finalitzar aquest blog, m'agradaria acabar amb aquesta imatge com un propòsit a aconseguir, encara que ens trobem molt lluny d'aquest, i a més dels anys dedicats a aconseguir-ho. Penso que, simplement, ja no és solament una qüestió de racisme o de xenofòbia, sinò també d'egoïsme, ja que la societat funciona a partir dels interessos individuals, deixant de banda l'interés dels altres. Així doncs, cal plantejar fins a quin punt el reacisme és la causa del rebuig dels immigrants.

Així doncs, com he anat comentant al llarg del blog, crec que la solució es troba en la bona gestió  de la interculturalitat, la qual s'aconseguirà tenint en compte la situació que viu cada persona sense tenir en compte la seva cultura, és a dir, sense entrar en generalitzacions, que porten a la gent a aquest odi cap a les persones immigrants, entenent les diferents cultures com altres "discursos" diferents als nostres, però igual de vàlids.

Aquesta imatge el que em dona és por. És impactant l'aspecte que presenta la dona àrab a la imatge, com si fos la mort o alguna cosa per l'estil, per no comentar el partir que està darrere d'aquest cartell. Crec que els grups extremistes no ens porten a cap solució, sinò allunyar-nos més d'aquesta, si és que és això el que es vol aconseguir, ja que per trobar una solució és necessari l'acord, i aquests punts extremistes no busquen acords. Així doncs, és necessari un equilibri, és a dir, una barreja de totes les posicions per arribar a una solució, sense caure en posicions extremistes, tant d'un bàndol com de l'altre.

Cientos de personas marcharon en Barcelona, Valencia y Almería en defensa de los inmigrantes

Aquesta és la notícia que he trobat a la web del diari 20 minuts. Aquest pot ser un altre exemple de la mala gestió de la immigració, i a més una  qüestió més greu, que és la violació dels drets humans, si és que és veritat el que diuen sobre els casos de tortura. Crec que cap dels dos bàndols estan sent sincers amb la part que els toca, ja que hi ha immigrants que demanen drets quan ells mateixos no respecten les lleis del nostre país i, per altra banda, les diverses institucions que s'ocupen de la gestió de la immigració defensen que la seva gestió és totalment correcta i que no hi ha cap retràs en aquesta ni injustícies, quan sabem per coneguts nostres que són immigrants, els quals han d'esperar molt de temps per fer qualsevol gestió relacionada amb els papers de residència, etc., així com es pot comprobar a través d'aquestes manifestacions que s'han portat a terme.

Així doncs, sempre és un estira i arronsa, en el qual cada bàndol arrenca de posicions molt rígides, el que fa que no es pugui arribar a acords conjunts.

Link de la notícia:

http://www.20minutos.es/noticia/1253347/0/marchas-inmigrantes/barcelona-valencia-almeria/15m/

"No es un juego"

Aquest és el títol del curt que vaig trobar, el qual ens dona una visió irònica de la immigració, en aquest cas, veient la immigració com un joc o una pràctica d'oci per a les persones que han d'emigrar.

Crec que moltes vegades, ens deixem emportar pels propis interesos, i opinem sobre coses que en veritat no hem viscut per saber si en veritat és com pensem. Crec que això és el que pasa amb la immigració: creiem que ho sabem tot, que les persones emigren per molestar-nos i complicar-nos la vida.

És veritat que molts dels immigrants el que fan és cometre actes delictius encara que hagin emigrat, però el que no es pot fer és generalitzar aquesta situació i pensar sobre els immigrants en aquesta línia, ja que, a part d'aquesta situació, també es dona  una altra, la de famílies que emigren per treballar i guanyar un sou cada mes com la resta.

Així doncs, caldria ser més empàtics i crítics, i no caure en les generalitzacions i les radicalitats, les quals només ens porten a confusions i conflictes que tampoc ens ajuden a anar en cap direcció per millorar la gestió de la interculturalitat.


Link del curt:
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=gV2gepAOdHo

Un exemple de la mala gestió de la interculturalitat

He trobat una notícia que corrobora el que vam parlar la'ltre dia sobre la mala gestió que s'està fent de l'interculturalitat, i que és el que genera tots els conflictes i els problemes referents als immigrants.

Aquesta notícia parla sobre dues dones immigrants, les quals estaven fent unes classes per aprendre a cossir. Però temps després els hi diuen que no poden continuar perquè no parlen correctament l'espanyol, quan abans d'accedir a aquest curs no havien estat informades sobre la necessitat de parlar correctament l'espanyol.

Per això crec que és un bon exemple per corroborar que hi ha una mala gestió de la interculturalitat, ja que no es va pensar en la gent immigrant a l'hora d'accedir a aquest taller, a més d'una falta de coordinació entre la organització que va crear aquest taller. També crec que això és degut a la falta de recursos  per portar a terme una bona gestió intercultural, però també s'ha de dir que tampoc han mostrat d'entrada gaire interés per una bona gestió d'aquesta, així com tampoc han sigut responsables amb els seus actes, ja que en comptes de proposar una solució vers les dues dones, el que han fet ha sigut incapacitar-les per fer aquestes classes. Així doncs, a més d'una falta de gestió de la interculturalitat, també han mostrat una falta de responsabilitat i compromís amb els alumnes.

Link de la notícia:

http://www.elpais.com/articulo/espana/idioma/aprender/coser/elpepuesp/20111021elpepunac_4/Tes

"Pobladísimo país de mierda"

Aquest és el títol d'una publicació a la  secció d'opinió del Periódico fa un any aproximadament, feta per l'escriptora i periodista, Najat El Hachmi, coneguda pel seu llibre "L'últim patriarca".

Najat El Hachmi parla sobre el seu fill, al qual li han dit per primera vegada "moro de mierda", frase que ella s'esperava que tard o d'hora li dirien al seu fill.

Això reflexa una actitud encara desconfiada vers l'erradicació del racisme, i és comprensible, ja que crec que hi ha molta demagògia sobre la interculturalitat, perquè sinó no s'entén com nens de primària puguin dir "moro de mierda" a altre nen, ja que això dona a entendre que l'entorn en el que viu escolta aquestes coses, ja sigui d'altres companys de classe, de la família, etc. Però crec que això és responsabilitat, per sobre de tot, dels pares, ja que els nens fan i diuen el que veuen i escolten, ells no s'inventen les coses.

Així doncs, podem observar un altre cas en el que es fa una mala gestió de la interculturalitat en tots els àmbits, i aquest és el gran problema del perquè no s'acaben d'uintegrar els nouvinguts, i de perquè es creen guettos i conflictes entre immigrants i autòctons. Aixi doncs, no és només objectiu o responsabilitat de l'escola crear un ambient intercultural, sinó també de la família, ja que l'exemple a seguir del nen, principalment, és la família, sobretot durant l'infància.

Així doncs, una bona gestió i una bona metodologia per tractar la interculturalitat, evitaria comentaris i conflictes d'aquest tipus, que crec que ja haurien d'estar superats fa anys.

Aquí deixo el link de la notícia:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/20101007/hijo-punto-cumplir-anos-han-dicho-por-primera-vez-moro-mierda/519764.shtml#

"Nova maleta per a alfabetitzar adults en català"

Ahir  vaig descobrir una revista anomenada "Som llatins", la qual és una publicació mensual del Vallés, dirigida als immigrants llatins. En general, penso que és una bona idea el fet de crear una revista que estigui adreçada a un col·lectiu en especial ja que, per una banda, fa que es sentin escoltats, ja que informa dels avenços en quant a la integració dels llatins a Catalunya, però per altra banda, hi ha el risc d'aïllament, ja que la revista fa que només es centrin en el seu món i en el seu problema (la integració), sense saber el que passa al seu entorn, que és on viuen i, per tant, també han d'estar informats sobre aquest. a part d'això, em va sobtar el fet de que, a part de publicacións en castellà, hi havien també  publicacions que estaven en català, i penso que és una bona manera d'introduir el català i fomentar el seu aprenentatge.

Sobre aquest tema, en la publicació del mes d'octubre, vaig veure un article que deia "Nova maleta per a alfabetitzar adults en català". Tracta sobre un programa anomenat "Lletres per a tothom" presentat pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i el director general de la fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa, que tracta sobre un conjunt de material pedagògic per enseñar a persones adultes d'origen extranger la llengua catalana, per tal d'arribar al nivell idoni per accedir als cursos de català que oferta el CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) el qual demana un mínim de coneixement de la llengua per accedir-hi.

Seguint amb el programa "Lletres per a tothom", aquest s'adapta a les circumstàncies de l'adult, pensant que aquest pot tenir família i , per tant, no disposa de tant de temps, o no pot desplaçar-se a llocs molt llunyans per fer aquest curs.

Com a opinió general sobre aquest programa, crec que és una forma d'integrar als extrangers en la cultura Catalana, i l'ensenyament de la llengua catalana és un dels grans pasos per fer-ho. També he pogut observar el que l'altre dia vam estar comentant sobre els models pedagògics de la pedagogia intercultural, i aquest article corrobora que ens trobem, com vam dir, en el model compensatori, ja que amb l'ensenyament del català s'intenta cobrir un "dèficit". De manera que seguim sense avançar de model, i crec que haurà de passar molt de temps per cambiar de model, si és que algun dia cambia, ja que la situació està massa estancada des de fa bastants anys.

Aquí deixo el link de la revista "Som llatins":

http://www.somllatins.com/

Guetos escolars

L’altre dia vaig trobar una notícia al diari ADN plus que tractava sobre el fet de que en les escoles catalanes, els immigrants són víctimes de la guetització, la qual s’ha demostrat que no afecta negativament als natius, com es pensava, sinó que afecta als propis integrants dels guetos, és a dir, als alumnes nouvinguts.  A més a més, el nivell de fracàs escolar a Catalunya és més elevat que en altres comunitats autònomes, sent altres les comunitats amb més immigració.

Això ens fa veure una vegada més, que el món està ple de prejudicis en els quals hem d’evitar caure, ja que sempre es sol veure els guetos com una cosa negativa per a les persones autòctones, en comptes de pensar que els realment afectats són els membres d’aquests, ja que s’aïllen de la resta i, per tant, no s’adapten a la societat que els envolta, sinó que, com vam veure en el vídeo de l’altre dia, es creen el seu món a part de la resta de la societat.

Així doncs, la guetització dels estudiants  ens demostra el que vam estar parlant sobre la pedagogia intercultural, ja que ens trobem en un model compensatori, en el qual cobrim els dèficits lingüístics i culturals dels nouvinguts, de manera que no incidim en la part més emocional, i tractem com a dèficits els problemes d’adaptació dels immigrants. Així doncs, faria falta arribar a un model en el qual s’intenti integrar a l’alumne nouvingut, però sense que aquest hagi de renunciar a la seva llengua i cultura originàries i, per tant, no tractar com a dèficit el seu procés d’adaptació, ja que això fa que, d’alguna manera, es sentin inferiors als altres quan en veritat la qüestió no suposa un problema o manca d’alguna cosa, sinó que és, com he dit, un procés en el qual s’han de sentir recolzats per poder aconseguir integrar-se i així poder conviure amb el nou entorn amb el que es troba, sense significar una pèrdua de la seva identitat. També cal dir, que aquest recolzament no només ha de portar-se a terme per part de les escoles, sinó també per les persones que es troben en el seu entorn, com els companys de classe, amics, veïns, etc, de manera que cal la cooperació de tot l’entorn perquè no sigui víctima d’aquesta guetització que actualment pateixen.

Haurien de tenir dret a vot els immigrants?

Aquesta va ser la qüestió que es va plantejar a classe l’altre dia, si els immigrants haurien de tenir dret a vot. Segons el meu punt de vista, i després del debat que vam tenir a classe, crec que els immigrants haurien de tenir dret a vot, ja que també viuen en aquest país i, per tant, les decisions que pren el govern també els afecta.  Però crec que hauria d’haver, com vam parlar a classe,  una sèrie de condicions perquè poguessin votar, com per exemple haver estat residint en  el país un determinat nombre d’anys, així com treballar sense cometre il·legalitats. És veritat que molta gent autòctona també practica il·legalitats, però  es tracta de no augmentar aquesta situació, per tant, si el motiu de la major part de les emigracions és el treball, crec que aquesta podria ser una condició per poder votar. Per una altra banda, també caldria veure els diferents convenis que existeixes entre els països, ja que moltes vegades  hi ha països en els quals no permeten votar als immigrants. De manera que hauria d’haver un conveni entre els països per tal de que aquest dret a vot sigui possible, és a dir, de la mateixa manera que nosaltres permetéssim  el dret de vot, que l’altre país també ho permetés en el cas que hi haguessin immigrants de procedència espanyola, de manera que les condicions siguin justes.

El que vindria a dir és que sota unes condicions justes i favorables per a tothom, sí que estic d’acord amb que els immigrants tinguin dret a vot, ja que també són ciutadans i, per tant, el seu futur també està en mans d’aquest país.

"Sent realistes i resumint, comporta una despesa menys per a l'erari públic"

Visitant el blog de l’assignatura, m’ha cridat l’atenció l’última notícia publicada en aquest, que tracta sobre el comentari que va fer el regidor de Plataforma per Catalunya, Albert Pericas, al seu Facebook.

és evident que el desafortunat comentari que va fer, repercuteix negativament en la seva carrera professional, ja que és una figura pública. Però més enllà d’això, el més greu és que està menyspreant la vida d’una persona, per no mencionar la seva actitud xenòfoba.

Amb això no vull treure culpa a El Marrakchi, ja que va ser detingut per atemptar contra l’autoritat, però crec que no és motiu per tal comentari, on Pericas anteposa la qüestió econòmica a la qüestió humana. A més, hi ha gent que està d’acord amb ell, alimentant  l’ enginyós comentari amb més comentaris xenòfobs.

En definitiva, penso que quan estem parlant de la vida d’una persona, no importen els diners, així com la procedència de la persona en qüestió, i són aquestes discussions les que fan que no s’atenguin les necessitats de la gent, ja que parlar en funció de la procedència de les persones no ens ajuda a solucionar cap problema, sinó a crear-ne més. Són aquests discursos els que ens distreuen dels objectius que verdaderament importen, entre els quals es troba el més important: el benestar de les persones.

Aquí teniu l'enllaç de la notícia:
http://www.regio7.cat/manresa/2011/10/10/al-regidor-pericas-marroqui-que-suicidar-althaia-despesa-menys/170190.html

Homer o Homero Simpson?

Aquest és el debat que sempre hi ha en la major part dels comentaris que es fan en els vídeos sobre els Simpsons a Youtube. Aquesta qüestió ve donada perquè a la gent espanyola li agrada més els Simpons en espanyol, i  els sudamericans prefereixen el llenguatge llatí.

A partir d’aquí, sorgeixen discussions de to més greu perquè hi ha gent que comença a menysprear la llengua de l’altre, o dient que el doblatge en aquell idioma és massa avorrit, passant fins i tot a desqualificacions que es troben fora de lloc.

Crec que és una discussió absurda, ja que és normal que a cadascú li agradi escoltar els vídeos en la seva llengua, ja que és amb la que s’ha crescut i, per tant, és la que es parla, però no per això s’ha de pensar que la teva llengua és la millor per a tothom, i menys menysprear a les altres, ja que una persona d’altra cultura o regió  també es sent més còmoda parlant o escoltant vídeos o música en la seva llengua.





Així doncs, una vegada més, trobem aquesta tendència a deixar en segon lloc o per sota a les altres cultures, posant en primer lloc la nostra, simplement perquè estem acostumats a aquesta, creient que és la més encertada, com si fos l’única veritat del món, quan hem de  ser conscients de que hi ha diverses realitats, en aquest cas, diverses cultures i, per tant, diverses llengües, accents, dialectes, etc., els quals són tots igual de vàlids.

És possible el canvi d’actitud? O cal alguna recompensa material per fer-ho?

Aquesta pregunta va sorgir a partir de la pel·lícula “SALOMÓN”, dirigida per Ignacio Lasierra, que vam veure. Pel que vaig veure de la pel·lícula, crec que sí que és possible un canvi d’actitud, ja que es pot veure que en el cas de l’avi, a mesura que va coneixent a Bassir, va deixant de banda el menyspreu que al principi li mostrava, i al final de la pel·lícula passa a donar-li les pilotes de petanca que havien sigut del seu amic difunt. També cal tenir en compte que, en aquest cas, el canvi d’actitud és molt més significatiu, ja que l’avi ha viscut en una època en la que es menyspreava molt més a l’estranger, i on no convivien tantes cultures a l’hora, de manera que estava ple de prejudicis, per això la seva actitud davant d’en Bassir. Però gràcies al joc de la petanca, al qual es dedica l’avi, en Bassir aconsegueix donar una imatge diferent a la que tenia l’avi. Així doncs, encara que les circumstàncies de la persona siguin negatives al canvi, mai és impossible canviar d’actitud.

En quant a la qüestió de si fa falta un motiu material per canviar d’actitud, crec que no, ja que, encara que el motiu pel qual l’avi s’apropa a en Bassir és la petanca, és a dir, un interès material, quan s’ assabenta de que en Bassir s’ha anat a treballar y no pot jugar a la petanca, en comptes d’emportar-se les pilotes que li va donar a en Bassir,  li diu al company d’en Bassir que se les donés quan tornés. De manera que no només intervé una part material en el seu canvi d’actitud, sinó també una part afectiva, ja que l’avi no va tenir cap recompensa material, que hauria sigut guanyar el torneig de petanca i, en canvi, al final, la seva actitud davant en Bassir no canvia, sinó que a més, amb el fet de no emportar-se les pilotes que li va regalar a en Bassir, es torna més positiva.

Aquí deixo el link de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?v=0Cw9pvF7oSo

La gent és racista?

Benvinguts/es al meu blog, el qual tractarà sobre interculturalitat i immigració. Aquests temes són molt actuals en la nostra societat, ja que convivim amb persones de diferents cultures i procedència. Espero que aquest blog serveixi per reflexionar sobre les idees que van sorgint a classe i poder aprendre d’aquestes.

A la primera sessió, vam començar parlant sobre una sèrie de qüestions relacionades amb la immigració, fenomen que avui dia es dona en el nostre país. El que es buscava a l’hora de respondre aquestes qüestions, era saber si de veritat la gent és racista o no, així com reflexionar sobre les qüestions que envolten el tema de la immigració en l’àmbit laboral, educatiu, polític, etc.

Entrant en aquest tema, he trobat un article de la pàgina web “EL PAÍS” de l’any 2010 (http://www.elpais.com/articulo/espana/crisis/economica/radicaliza/sociedad/inmigracion/elpepunac/20100303elpepinac_2/Tes ) , el qual parla sobre el fet de que a partir de l’aparició de la crisi econòmica, la societat s’ha tornat en contra de la immigració, ja que fa uns anys, pel que vaig poder veure al meu voltant en general, la gran majoria no es mostrava tant indignada amb la immigració que hi havia i hi ha al nostre país. En canvi ara, degut a la falta de llocs de  treball, la gent comença a estar en contra amb l’arribada d’estrangers al país, ja que es creu que aquests es queden amb els llocs de treball que haurien de ser per a la gent autòctona, a més de fer baixar els salaris dels treballadors espanyols al acceptar treballs amb salaris més baixos. A més a més, es creu que les lleis són massa tolerants amb els immigrants, i que els espanyols haurien de ser la primera prioritat (en tots els àmbits: educatiu, laboral, etc) davant dels immigrants. De manera que estem davant d’un canvi de mentalitat, el qual ha sigut provocat per la crisi econòmica. és veritat que abans també hi havia gent racista, però la gran majoria no ho era fins que va començar la crisi.

Així doncs, responent a la pregunta de si la gent és racista, jo diria que sí, ja que el que l’article ens explica veritablement està passant, de manera que podríem dir que hi ha com una ”onada” de racisme, provocada per les condicions en les que estem degut a la crisi.

Segons el meu punt de vista, crec que aquesta qüestió no s’hauria d’enfocar des de pensaments radicals o extrems, sinó que cal que hi hagi un equilibri entre les dues parts, ja que estem parlant de persones, les quals tenen una situació i unes circumstàncies diferents. Així doncs, crec que no cal tenir en compte ni de manera positiva ni negativa a la immigració, sinó jutjar en funció de les condicions en les que es trobi la persona (sigui o no immigrant), creant així una verdadera igualtat.