És possible el canvi d’actitud? O cal alguna recompensa material per fer-ho?

Aquesta pregunta va sorgir a partir de la pel·lícula “SALOMÓN”, dirigida per Ignacio Lasierra, que vam veure. Pel que vaig veure de la pel·lícula, crec que sí que és possible un canvi d’actitud, ja que es pot veure que en el cas de l’avi, a mesura que va coneixent a Bassir, va deixant de banda el menyspreu que al principi li mostrava, i al final de la pel·lícula passa a donar-li les pilotes de petanca que havien sigut del seu amic difunt. També cal tenir en compte que, en aquest cas, el canvi d’actitud és molt més significatiu, ja que l’avi ha viscut en una època en la que es menyspreava molt més a l’estranger, i on no convivien tantes cultures a l’hora, de manera que estava ple de prejudicis, per això la seva actitud davant d’en Bassir. Però gràcies al joc de la petanca, al qual es dedica l’avi, en Bassir aconsegueix donar una imatge diferent a la que tenia l’avi. Així doncs, encara que les circumstàncies de la persona siguin negatives al canvi, mai és impossible canviar d’actitud.

En quant a la qüestió de si fa falta un motiu material per canviar d’actitud, crec que no, ja que, encara que el motiu pel qual l’avi s’apropa a en Bassir és la petanca, és a dir, un interès material, quan s’ assabenta de que en Bassir s’ha anat a treballar y no pot jugar a la petanca, en comptes d’emportar-se les pilotes que li va donar a en Bassir,  li diu al company d’en Bassir que se les donés quan tornés. De manera que no només intervé una part material en el seu canvi d’actitud, sinó també una part afectiva, ja que l’avi no va tenir cap recompensa material, que hauria sigut guanyar el torneig de petanca i, en canvi, al final, la seva actitud davant en Bassir no canvia, sinó que a més, amb el fet de no emportar-se les pilotes que li va regalar a en Bassir, es torna més positiva.

Aquí deixo el link de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?v=0Cw9pvF7oSo

La gent és racista?

Benvinguts/es al meu blog, el qual tractarà sobre interculturalitat i immigració. Aquests temes són molt actuals en la nostra societat, ja que convivim amb persones de diferents cultures i procedència. Espero que aquest blog serveixi per reflexionar sobre les idees que van sorgint a classe i poder aprendre d’aquestes.

A la primera sessió, vam començar parlant sobre una sèrie de qüestions relacionades amb la immigració, fenomen que avui dia es dona en el nostre país. El que es buscava a l’hora de respondre aquestes qüestions, era saber si de veritat la gent és racista o no, així com reflexionar sobre les qüestions que envolten el tema de la immigració en l’àmbit laboral, educatiu, polític, etc.

Entrant en aquest tema, he trobat un article de la pàgina web “EL PAÍS” de l’any 2010 (http://www.elpais.com/articulo/espana/crisis/economica/radicaliza/sociedad/inmigracion/elpepunac/20100303elpepinac_2/Tes ) , el qual parla sobre el fet de que a partir de l’aparició de la crisi econòmica, la societat s’ha tornat en contra de la immigració, ja que fa uns anys, pel que vaig poder veure al meu voltant en general, la gran majoria no es mostrava tant indignada amb la immigració que hi havia i hi ha al nostre país. En canvi ara, degut a la falta de llocs de  treball, la gent comença a estar en contra amb l’arribada d’estrangers al país, ja que es creu que aquests es queden amb els llocs de treball que haurien de ser per a la gent autòctona, a més de fer baixar els salaris dels treballadors espanyols al acceptar treballs amb salaris més baixos. A més a més, es creu que les lleis són massa tolerants amb els immigrants, i que els espanyols haurien de ser la primera prioritat (en tots els àmbits: educatiu, laboral, etc) davant dels immigrants. De manera que estem davant d’un canvi de mentalitat, el qual ha sigut provocat per la crisi econòmica. és veritat que abans també hi havia gent racista, però la gran majoria no ho era fins que va començar la crisi.

Així doncs, responent a la pregunta de si la gent és racista, jo diria que sí, ja que el que l’article ens explica veritablement està passant, de manera que podríem dir que hi ha com una ”onada” de racisme, provocada per les condicions en les que estem degut a la crisi.

Segons el meu punt de vista, crec que aquesta qüestió no s’hauria d’enfocar des de pensaments radicals o extrems, sinó que cal que hi hagi un equilibri entre les dues parts, ja que estem parlant de persones, les quals tenen una situació i unes circumstàncies diferents. Així doncs, crec que no cal tenir en compte ni de manera positiva ni negativa a la immigració, sinó jutjar en funció de les condicions en les que es trobi la persona (sigui o no immigrant), creant així una verdadera igualtat.