"Pobladísimo país de mierda"

Aquest és el títol d'una publicació a la  secció d'opinió del Periódico fa un any aproximadament, feta per l'escriptora i periodista, Najat El Hachmi, coneguda pel seu llibre "L'últim patriarca".

Najat El Hachmi parla sobre el seu fill, al qual li han dit per primera vegada "moro de mierda", frase que ella s'esperava que tard o d'hora li dirien al seu fill.

Això reflexa una actitud encara desconfiada vers l'erradicació del racisme, i és comprensible, ja que crec que hi ha molta demagògia sobre la interculturalitat, perquè sinó no s'entén com nens de primària puguin dir "moro de mierda" a altre nen, ja que això dona a entendre que l'entorn en el que viu escolta aquestes coses, ja sigui d'altres companys de classe, de la família, etc. Però crec que això és responsabilitat, per sobre de tot, dels pares, ja que els nens fan i diuen el que veuen i escolten, ells no s'inventen les coses.

Així doncs, podem observar un altre cas en el que es fa una mala gestió de la interculturalitat en tots els àmbits, i aquest és el gran problema del perquè no s'acaben d'uintegrar els nouvinguts, i de perquè es creen guettos i conflictes entre immigrants i autòctons. Aixi doncs, no és només objectiu o responsabilitat de l'escola crear un ambient intercultural, sinó també de la família, ja que l'exemple a seguir del nen, principalment, és la família, sobretot durant l'infància.

Així doncs, una bona gestió i una bona metodologia per tractar la interculturalitat, evitaria comentaris i conflictes d'aquest tipus, que crec que ja haurien d'estar superats fa anys.

Aquí deixo el link de la notícia:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/20101007/hijo-punto-cumplir-anos-han-dicho-por-primera-vez-moro-mierda/519764.shtml#

"Nova maleta per a alfabetitzar adults en català"

Ahir  vaig descobrir una revista anomenada "Som llatins", la qual és una publicació mensual del Vallés, dirigida als immigrants llatins. En general, penso que és una bona idea el fet de crear una revista que estigui adreçada a un col·lectiu en especial ja que, per una banda, fa que es sentin escoltats, ja que informa dels avenços en quant a la integració dels llatins a Catalunya, però per altra banda, hi ha el risc d'aïllament, ja que la revista fa que només es centrin en el seu món i en el seu problema (la integració), sense saber el que passa al seu entorn, que és on viuen i, per tant, també han d'estar informats sobre aquest. a part d'això, em va sobtar el fet de que, a part de publicacións en castellà, hi havien també  publicacions que estaven en català, i penso que és una bona manera d'introduir el català i fomentar el seu aprenentatge.

Sobre aquest tema, en la publicació del mes d'octubre, vaig veure un article que deia "Nova maleta per a alfabetitzar adults en català". Tracta sobre un programa anomenat "Lletres per a tothom" presentat pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i el director general de la fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa, que tracta sobre un conjunt de material pedagògic per enseñar a persones adultes d'origen extranger la llengua catalana, per tal d'arribar al nivell idoni per accedir als cursos de català que oferta el CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) el qual demana un mínim de coneixement de la llengua per accedir-hi.

Seguint amb el programa "Lletres per a tothom", aquest s'adapta a les circumstàncies de l'adult, pensant que aquest pot tenir família i , per tant, no disposa de tant de temps, o no pot desplaçar-se a llocs molt llunyans per fer aquest curs.

Com a opinió general sobre aquest programa, crec que és una forma d'integrar als extrangers en la cultura Catalana, i l'ensenyament de la llengua catalana és un dels grans pasos per fer-ho. També he pogut observar el que l'altre dia vam estar comentant sobre els models pedagògics de la pedagogia intercultural, i aquest article corrobora que ens trobem, com vam dir, en el model compensatori, ja que amb l'ensenyament del català s'intenta cobrir un "dèficit". De manera que seguim sense avançar de model, i crec que haurà de passar molt de temps per cambiar de model, si és que algun dia cambia, ja que la situació està massa estancada des de fa bastants anys.

Aquí deixo el link de la revista "Som llatins":

http://www.somllatins.com/

Guetos escolars

L’altre dia vaig trobar una notícia al diari ADN plus que tractava sobre el fet de que en les escoles catalanes, els immigrants són víctimes de la guetització, la qual s’ha demostrat que no afecta negativament als natius, com es pensava, sinó que afecta als propis integrants dels guetos, és a dir, als alumnes nouvinguts.  A més a més, el nivell de fracàs escolar a Catalunya és més elevat que en altres comunitats autònomes, sent altres les comunitats amb més immigració.

Això ens fa veure una vegada més, que el món està ple de prejudicis en els quals hem d’evitar caure, ja que sempre es sol veure els guetos com una cosa negativa per a les persones autòctones, en comptes de pensar que els realment afectats són els membres d’aquests, ja que s’aïllen de la resta i, per tant, no s’adapten a la societat que els envolta, sinó que, com vam veure en el vídeo de l’altre dia, es creen el seu món a part de la resta de la societat.

Així doncs, la guetització dels estudiants  ens demostra el que vam estar parlant sobre la pedagogia intercultural, ja que ens trobem en un model compensatori, en el qual cobrim els dèficits lingüístics i culturals dels nouvinguts, de manera que no incidim en la part més emocional, i tractem com a dèficits els problemes d’adaptació dels immigrants. Així doncs, faria falta arribar a un model en el qual s’intenti integrar a l’alumne nouvingut, però sense que aquest hagi de renunciar a la seva llengua i cultura originàries i, per tant, no tractar com a dèficit el seu procés d’adaptació, ja que això fa que, d’alguna manera, es sentin inferiors als altres quan en veritat la qüestió no suposa un problema o manca d’alguna cosa, sinó que és, com he dit, un procés en el qual s’han de sentir recolzats per poder aconseguir integrar-se i així poder conviure amb el nou entorn amb el que es troba, sense significar una pèrdua de la seva identitat. També cal dir, que aquest recolzament no només ha de portar-se a terme per part de les escoles, sinó també per les persones que es troben en el seu entorn, com els companys de classe, amics, veïns, etc, de manera que cal la cooperació de tot l’entorn perquè no sigui víctima d’aquesta guetització que actualment pateixen.