Haurien de tenir dret a vot els immigrants?

Aquesta va ser la qüestió que es va plantejar a classe l’altre dia, si els immigrants haurien de tenir dret a vot. Segons el meu punt de vista, i després del debat que vam tenir a classe, crec que els immigrants haurien de tenir dret a vot, ja que també viuen en aquest país i, per tant, les decisions que pren el govern també els afecta.  Però crec que hauria d’haver, com vam parlar a classe,  una sèrie de condicions perquè poguessin votar, com per exemple haver estat residint en  el país un determinat nombre d’anys, així com treballar sense cometre il·legalitats. És veritat que molta gent autòctona també practica il·legalitats, però  es tracta de no augmentar aquesta situació, per tant, si el motiu de la major part de les emigracions és el treball, crec que aquesta podria ser una condició per poder votar. Per una altra banda, també caldria veure els diferents convenis que existeixes entre els països, ja que moltes vegades  hi ha països en els quals no permeten votar als immigrants. De manera que hauria d’haver un conveni entre els països per tal de que aquest dret a vot sigui possible, és a dir, de la mateixa manera que nosaltres permetéssim  el dret de vot, que l’altre país també ho permetés en el cas que hi haguessin immigrants de procedència espanyola, de manera que les condicions siguin justes.

El que vindria a dir és que sota unes condicions justes i favorables per a tothom, sí que estic d’acord amb que els immigrants tinguin dret a vot, ja que també són ciutadans i, per tant, el seu futur també està en mans d’aquest país.

"Sent realistes i resumint, comporta una despesa menys per a l'erari públic"

Visitant el blog de l’assignatura, m’ha cridat l’atenció l’última notícia publicada en aquest, que tracta sobre el comentari que va fer el regidor de Plataforma per Catalunya, Albert Pericas, al seu Facebook.

és evident que el desafortunat comentari que va fer, repercuteix negativament en la seva carrera professional, ja que és una figura pública. Però més enllà d’això, el més greu és que està menyspreant la vida d’una persona, per no mencionar la seva actitud xenòfoba.

Amb això no vull treure culpa a El Marrakchi, ja que va ser detingut per atemptar contra l’autoritat, però crec que no és motiu per tal comentari, on Pericas anteposa la qüestió econòmica a la qüestió humana. A més, hi ha gent que està d’acord amb ell, alimentant  l’ enginyós comentari amb més comentaris xenòfobs.

En definitiva, penso que quan estem parlant de la vida d’una persona, no importen els diners, així com la procedència de la persona en qüestió, i són aquestes discussions les que fan que no s’atenguin les necessitats de la gent, ja que parlar en funció de la procedència de les persones no ens ajuda a solucionar cap problema, sinó a crear-ne més. Són aquests discursos els que ens distreuen dels objectius que verdaderament importen, entre els quals es troba el més important: el benestar de les persones.

Aquí teniu l'enllaç de la notícia:
http://www.regio7.cat/manresa/2011/10/10/al-regidor-pericas-marroqui-que-suicidar-althaia-despesa-menys/170190.html

Homer o Homero Simpson?

Aquest és el debat que sempre hi ha en la major part dels comentaris que es fan en els vídeos sobre els Simpsons a Youtube. Aquesta qüestió ve donada perquè a la gent espanyola li agrada més els Simpons en espanyol, i  els sudamericans prefereixen el llenguatge llatí.

A partir d’aquí, sorgeixen discussions de to més greu perquè hi ha gent que comença a menysprear la llengua de l’altre, o dient que el doblatge en aquell idioma és massa avorrit, passant fins i tot a desqualificacions que es troben fora de lloc.

Crec que és una discussió absurda, ja que és normal que a cadascú li agradi escoltar els vídeos en la seva llengua, ja que és amb la que s’ha crescut i, per tant, és la que es parla, però no per això s’ha de pensar que la teva llengua és la millor per a tothom, i menys menysprear a les altres, ja que una persona d’altra cultura o regió  també es sent més còmoda parlant o escoltant vídeos o música en la seva llengua.





Així doncs, una vegada més, trobem aquesta tendència a deixar en segon lloc o per sota a les altres cultures, posant en primer lloc la nostra, simplement perquè estem acostumats a aquesta, creient que és la més encertada, com si fos l’única veritat del món, quan hem de  ser conscients de que hi ha diverses realitats, en aquest cas, diverses cultures i, per tant, diverses llengües, accents, dialectes, etc., els quals són tots igual de vàlids.