Per finalitzar aquest blog, m'agradaria acabar amb aquesta imatge com un propòsit a aconseguir, encara que ens trobem molt lluny d'aquest, i a més dels anys dedicats a aconseguir-ho. Penso que, simplement, ja no és solament una qüestió de racisme o de xenofòbia, sinò també d'egoïsme, ja que la societat funciona a partir dels interessos individuals, deixant de banda l'interés dels altres. Així doncs, cal plantejar fins a quin punt el reacisme és la causa del rebuig dels immigrants.

Així doncs, com he anat comentant al llarg del blog, crec que la solució es troba en la bona gestió  de la interculturalitat, la qual s'aconseguirà tenint en compte la situació que viu cada persona sense tenir en compte la seva cultura, és a dir, sense entrar en generalitzacions, que porten a la gent a aquest odi cap a les persones immigrants, entenent les diferents cultures com altres "discursos" diferents als nostres, però igual de vàlids.

Aquesta imatge el que em dona és por. És impactant l'aspecte que presenta la dona àrab a la imatge, com si fos la mort o alguna cosa per l'estil, per no comentar el partir que està darrere d'aquest cartell. Crec que els grups extremistes no ens porten a cap solució, sinò allunyar-nos més d'aquesta, si és que és això el que es vol aconseguir, ja que per trobar una solució és necessari l'acord, i aquests punts extremistes no busquen acords. Així doncs, és necessari un equilibri, és a dir, una barreja de totes les posicions per arribar a una solució, sense caure en posicions extremistes, tant d'un bàndol com de l'altre.

Cientos de personas marcharon en Barcelona, Valencia y Almería en defensa de los inmigrantes

Aquesta és la notícia que he trobat a la web del diari 20 minuts. Aquest pot ser un altre exemple de la mala gestió de la immigració, i a més una  qüestió més greu, que és la violació dels drets humans, si és que és veritat el que diuen sobre els casos de tortura. Crec que cap dels dos bàndols estan sent sincers amb la part que els toca, ja que hi ha immigrants que demanen drets quan ells mateixos no respecten les lleis del nostre país i, per altra banda, les diverses institucions que s'ocupen de la gestió de la immigració defensen que la seva gestió és totalment correcta i que no hi ha cap retràs en aquesta ni injustícies, quan sabem per coneguts nostres que són immigrants, els quals han d'esperar molt de temps per fer qualsevol gestió relacionada amb els papers de residència, etc., així com es pot comprobar a través d'aquestes manifestacions que s'han portat a terme.

Així doncs, sempre és un estira i arronsa, en el qual cada bàndol arrenca de posicions molt rígides, el que fa que no es pugui arribar a acords conjunts.

Link de la notícia:

http://www.20minutos.es/noticia/1253347/0/marchas-inmigrantes/barcelona-valencia-almeria/15m/

"No es un juego"

Aquest és el títol del curt que vaig trobar, el qual ens dona una visió irònica de la immigració, en aquest cas, veient la immigració com un joc o una pràctica d'oci per a les persones que han d'emigrar.

Crec que moltes vegades, ens deixem emportar pels propis interesos, i opinem sobre coses que en veritat no hem viscut per saber si en veritat és com pensem. Crec que això és el que pasa amb la immigració: creiem que ho sabem tot, que les persones emigren per molestar-nos i complicar-nos la vida.

És veritat que molts dels immigrants el que fan és cometre actes delictius encara que hagin emigrat, però el que no es pot fer és generalitzar aquesta situació i pensar sobre els immigrants en aquesta línia, ja que, a part d'aquesta situació, també es dona  una altra, la de famílies que emigren per treballar i guanyar un sou cada mes com la resta.

Així doncs, caldria ser més empàtics i crítics, i no caure en les generalitzacions i les radicalitats, les quals només ens porten a confusions i conflictes que tampoc ens ajuden a anar en cap direcció per millorar la gestió de la interculturalitat.


Link del curt:
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=gV2gepAOdHo

Un exemple de la mala gestió de la interculturalitat

He trobat una notícia que corrobora el que vam parlar la'ltre dia sobre la mala gestió que s'està fent de l'interculturalitat, i que és el que genera tots els conflictes i els problemes referents als immigrants.

Aquesta notícia parla sobre dues dones immigrants, les quals estaven fent unes classes per aprendre a cossir. Però temps després els hi diuen que no poden continuar perquè no parlen correctament l'espanyol, quan abans d'accedir a aquest curs no havien estat informades sobre la necessitat de parlar correctament l'espanyol.

Per això crec que és un bon exemple per corroborar que hi ha una mala gestió de la interculturalitat, ja que no es va pensar en la gent immigrant a l'hora d'accedir a aquest taller, a més d'una falta de coordinació entre la organització que va crear aquest taller. També crec que això és degut a la falta de recursos  per portar a terme una bona gestió intercultural, però també s'ha de dir que tampoc han mostrat d'entrada gaire interés per una bona gestió d'aquesta, així com tampoc han sigut responsables amb els seus actes, ja que en comptes de proposar una solució vers les dues dones, el que han fet ha sigut incapacitar-les per fer aquestes classes. Així doncs, a més d'una falta de gestió de la interculturalitat, també han mostrat una falta de responsabilitat i compromís amb els alumnes.

Link de la notícia:

http://www.elpais.com/articulo/espana/idioma/aprender/coser/elpepuesp/20111021elpepunac_4/Tes

"Pobladísimo país de mierda"

Aquest és el títol d'una publicació a la  secció d'opinió del Periódico fa un any aproximadament, feta per l'escriptora i periodista, Najat El Hachmi, coneguda pel seu llibre "L'últim patriarca".

Najat El Hachmi parla sobre el seu fill, al qual li han dit per primera vegada "moro de mierda", frase que ella s'esperava que tard o d'hora li dirien al seu fill.

Això reflexa una actitud encara desconfiada vers l'erradicació del racisme, i és comprensible, ja que crec que hi ha molta demagògia sobre la interculturalitat, perquè sinó no s'entén com nens de primària puguin dir "moro de mierda" a altre nen, ja que això dona a entendre que l'entorn en el que viu escolta aquestes coses, ja sigui d'altres companys de classe, de la família, etc. Però crec que això és responsabilitat, per sobre de tot, dels pares, ja que els nens fan i diuen el que veuen i escolten, ells no s'inventen les coses.

Així doncs, podem observar un altre cas en el que es fa una mala gestió de la interculturalitat en tots els àmbits, i aquest és el gran problema del perquè no s'acaben d'uintegrar els nouvinguts, i de perquè es creen guettos i conflictes entre immigrants i autòctons. Aixi doncs, no és només objectiu o responsabilitat de l'escola crear un ambient intercultural, sinó també de la família, ja que l'exemple a seguir del nen, principalment, és la família, sobretot durant l'infància.

Així doncs, una bona gestió i una bona metodologia per tractar la interculturalitat, evitaria comentaris i conflictes d'aquest tipus, que crec que ja haurien d'estar superats fa anys.

Aquí deixo el link de la notícia:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/20101007/hijo-punto-cumplir-anos-han-dicho-por-primera-vez-moro-mierda/519764.shtml#

"Nova maleta per a alfabetitzar adults en català"

Ahir  vaig descobrir una revista anomenada "Som llatins", la qual és una publicació mensual del Vallés, dirigida als immigrants llatins. En general, penso que és una bona idea el fet de crear una revista que estigui adreçada a un col·lectiu en especial ja que, per una banda, fa que es sentin escoltats, ja que informa dels avenços en quant a la integració dels llatins a Catalunya, però per altra banda, hi ha el risc d'aïllament, ja que la revista fa que només es centrin en el seu món i en el seu problema (la integració), sense saber el que passa al seu entorn, que és on viuen i, per tant, també han d'estar informats sobre aquest. a part d'això, em va sobtar el fet de que, a part de publicacións en castellà, hi havien també  publicacions que estaven en català, i penso que és una bona manera d'introduir el català i fomentar el seu aprenentatge.

Sobre aquest tema, en la publicació del mes d'octubre, vaig veure un article que deia "Nova maleta per a alfabetitzar adults en català". Tracta sobre un programa anomenat "Lletres per a tothom" presentat pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i el director general de la fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa, que tracta sobre un conjunt de material pedagògic per enseñar a persones adultes d'origen extranger la llengua catalana, per tal d'arribar al nivell idoni per accedir als cursos de català que oferta el CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) el qual demana un mínim de coneixement de la llengua per accedir-hi.

Seguint amb el programa "Lletres per a tothom", aquest s'adapta a les circumstàncies de l'adult, pensant que aquest pot tenir família i , per tant, no disposa de tant de temps, o no pot desplaçar-se a llocs molt llunyans per fer aquest curs.

Com a opinió general sobre aquest programa, crec que és una forma d'integrar als extrangers en la cultura Catalana, i l'ensenyament de la llengua catalana és un dels grans pasos per fer-ho. També he pogut observar el que l'altre dia vam estar comentant sobre els models pedagògics de la pedagogia intercultural, i aquest article corrobora que ens trobem, com vam dir, en el model compensatori, ja que amb l'ensenyament del català s'intenta cobrir un "dèficit". De manera que seguim sense avançar de model, i crec que haurà de passar molt de temps per cambiar de model, si és que algun dia cambia, ja que la situació està massa estancada des de fa bastants anys.

Aquí deixo el link de la revista "Som llatins":

http://www.somllatins.com/